L’Alícia havia decidit passar la darrera nit del viatge a la coberta del vaixell, malgrat que hi havia una tempesta infernal i la mar estava embravida. La tossuderia no li va permetre calcular el perill que corria i va passar el que hav...

L’Alícia havia decidit passar la darrera nit del viatge a la coberta del vaixell, malgrat que hi havia una tempesta infernal i la mar estava embravida. La tossuderia no li va permetre calcular el perill que corria i va passar el que havia de passar. Enmig del temporal, va estar a punt de caure al mar, però, a l’últim segon, algú va impedir-ho. El seu salvador era l’Adil, un noi morè, de cabells negres i rinxolats, que l’observava mig encuriosit mig enutjat.