Geòrgia Costa
Quan la Geòrgia era petita, al cole l'esbroncaven per llegir d'amagat en comptes d'atendre a classe. Quan va guanyar un certamen literari juvenil amb dotze anys, els seus professors es van adonar de que no hi havia res a fer: ja l'havia picat el cuquet de la literatura. Va acabar estudiant Història i Arqueologia a la cafeteria de la facultat i avui en dia se la pot veure mentre passeja turistes per les runes romanes de Tarragona o bé caminant pel carrer mentre llegeix algun llibre (és una experta, no xoca amb gairebé res). Durant el seu temps lliure beu té en tasses gegants i escriu novel·les, a vegades sola i a vegades a quatre mans amb en Fernando Alcalà, que és per algun lloc d'aquesta mateixa pàgina web.
Obras destacadas
Tejesombras: Huérfanos del Errante
HEDERA NO ES UNA ASESINA.
Una ladrona, una tejesombras, una decepción para s...
El lamento del hielo
Al començament del segle XVIII, durant el Midsommar, el príncep Ulf Eriksson i e...
El canto de las ruinas
A comienzos del siglo XVIII, el noble Brandon Charlemont llega a Roma buscando la fama y toda ...
La música de los prodigios
La màgia existeix. Encara que ningú la diu així: l'anomenen prodigis....